28 de February / 2017

Els pantans es van convertir en camps d’arròs, i els arenals i les vessants pelades en atapeïts tarongerars. En esta tasca transformadora només es van emprar enginy i braços aplicats, més que a la terra, a l’aigua. L’aigua de veres, l’aigua que beneficia i rendeïx sense atazars, és la dels rius i les séquies…

JOAN FUSTER

Així definia Fuster la transformació que sofriren la comarca de la Ribera del Xúquer primer, i la part meridional de l’Horta Sud més tard, amb la humanització del territori des de temps ancestrals per optimitzar l’ús de les aigües que baixaven pel riu que la travessa i li dóna nom. Humanització que es va fer més palesa amb la construcció, al segle XIII, d’un assut a Antella per fer discórrer les aigües del Xúquer a través d’un canal —la Séquia d’Alberic, hui en dia Séquia Reial del Xúquer— que, amb el pas del temps i diverses ampliacions, acabaria regant les terres (moltes d’elles ermes, al estar lluny del curs del Xúquer o més altes que aquest) de 20 poblacions d’aquestes dos comarques, transformant-les en productives terres de conreu i propiciant el seu ràpid desenvolupament.

La Ribera

S’anomena Ribera del Xúquer la gran comarca que s’estén a les dos ribes d’aquest riu en el seu darrer tram de 90 km, abans d’arribar a la mar, i que constitueix una planura d’inundació construïda amb les aportacions sedimentàries del Xúquer i dels seus afluents.

Acostuma a distinguir-se entre Ribera Alta i Ribera Baixa, tot i que la majoria dels pobles s’hi troben entre el nivell del mar i els 30 o 40 metres d’altitud. Tampoc queda clara la divisió, en quan que hi ha pobles veïns quasi al mateix nivell, com Algemesí i Albalat —que pertanyen a una i altra, respectivament—, o altres que hi son quasi una única unitat urbana, com Benifaió (Ribera Alta) i Almussafes (Ribera Baixa), i que fins i tot comparteixen alguns serveis municipals. Per això, diríem que el ventall al·luviat del Magre és l’únic element físic que podria servir com a divisòria entre la Ribera Alta i la Ribera Baixa.

Mapa de la Ribera Alta
Mapa de la Ribera Baixa

Geografia física i humana de la comarca de La Ribera

La Ribera, que ocupa una superfície total de 1.291 km2 limita: al nord amb la Foia de Bunyol, l’Horta Oest i l’Horta Sud; a l’est amb el Mar Mediterrani; al sud amb la Costera i la Safor; i a l’oest amb la Canal de Navarrés.

La conformen 48 municipis amb uns 295.000 habitants, sent Alzira i Sueca els municipis més poblats (amb més habitants) i Algemesí i Almussafes els més densos (amb més habitants per quilòmetre quadrat).

Desembocadura del riu Xúquer a Cullera

El paisatge és eminentment pla, donat que les seues altures a penes sobrepassen els 500 metres en el límit oest als contraforts del massís del Caroig i la serra del Cavalló. A prop d’Alzira trobem la serra de les Agulles, la serra de Corbera i l’Espai Natural protegit de les valls de la Murta i la Casella. Per l’est, la serra de la Rabosa, a Cullera, completa l’orografia de la comarca.

El Xúquer, que acaba desembocant a Cullera, i els seus afluents (el Magre i el Verd per la riba esquerra; i el Sellent i l’Albaida per la dreta) són els rius que travessen la comarca.

A més, cal destacar que la part del Parc Natural de l’Albufera pertany als municipis de Cullera, Sueca, Albalat i Sollana.

 

L’Horta Sud

L’Horta Sud és una comarca del centre de la Comunitat Valenciana, amb capital a Catarroja (encara que no n’és capital administrativa ni històrica).

Limita al nord amb l’Horta Oest i amb la ciutat de València, a l’est amb l’Albufera i al sud amb la Ribera.

Amb més de 155.000 habitants repartits en 12 municipis bastant poblats —per la proximitat de la ciutat de València— i amb uns 165 km2 d’extensió, presenta una densitat de població propera als 1.000 habitants per quilòmetre quadrat. Per exemple, municipis com Catarroja, Paiporta, Alfafar, Silla o Picassent tenen més de 15.000 habitants cadascun.

Cinc dels seus municipis reguen el seu terme amb aigües del Xúquer gràcies a la Séquia Reial.

Mapa de l’Horta Sud

La comarca de l’Horta Sud és de creació moderna —concretament de l’any 1989— i hi comprén part de l’antiga comarca de la Ribera Baixa i part de la històrica Horta de València. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de les comarques d’Emili Beüt (Comarques naturals del Regne de València, publicat l’any 1934).

[insertar img]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Basic information on data protection
Responsible Jurat de Reg Algemesí. +info....
Purpose Gestionar y moderar tus comentarios.. +info...
Legitimation Consent of the concerned party. +info...
Recipients No data will be transferred to third parties, except legal obligation. +info...
Rights Access, rectify and delete data, as well as some other rights, as explained in additional information.
Additional information You can read additional and detailed information on data protection on our page privacy policy.