28 de February / 2017

Els pantans es van convertir en camps d’arròs, i els arenals i les vessants pelades en atapeïts tarongerars. En esta tasca transformadora només es van emprar enginy i braços aplicats, més que a la terra, a l’aigua. L’aigua de veres, l’aigua que beneficia i rendeïx sense atazars, és la dels rius i les séquies…

JOAN FUSTER

Així definia Fuster la transformació que sofriren la comarca de la Ribera del Xúquer primer, i la part meridional de l’Horta Sud més tard, amb la humanització del territori des de temps ancestrals per optimitzar l’ús de les aigües que baixaven pel riu que la travessa i li dóna nom. Humanització que es va fer més palesa amb la construcció, al segle XIII, d’un assut a Antella per fer discórrer les aigües del Xúquer a través d’un canal —la Séquia d’Alberic, hui en dia Séquia Reial del Xúquer— que, amb el pas del temps i diverses ampliacions, acabaria regant les terres (moltes d’elles ermes, al estar lluny del curs del Xúquer o més altes que aquest) de 20 poblacions d’aquestes dos comarques, transformant-les en productives terres de conreu i propiciant el seu ràpid desenvolupament.

La Ribera

S’anomena Ribera del Xúquer la gran comarca que s’estén a les dos ribes d’aquest riu en el seu darrer tram de 90 km, abans d’arribar a la mar, i que constitueix una planura d’inundació construïda amb les aportacions sedimentàries del Xúquer i dels seus afluents.

Acostuma a distinguir-se entre Ribera Alta i Ribera Baixa, tot i que la majoria dels pobles s’hi troben entre el nivell del mar i els 30 o 40 metres d’altitud. Tampoc queda clara la divisió, en quan que hi ha pobles veïns quasi al mateix nivell, com Algemesí i Albalat —que pertanyen a una i altra, respectivament—, o altres que hi son quasi una única unitat urbana, com Benifaió (Ribera Alta) i Almussafes (Ribera Baixa), i que fins i tot comparteixen alguns serveis municipals. Per això, diríem que el ventall al·luviat del Magre és l’únic element físic que podria servir com a divisòria entre la Ribera Alta i la Ribera Baixa.

Mapa de la Ribera Alta
Mapa de la Ribera Baixa

Geografia física i humana de la comarca de La Ribera

La Ribera, que ocupa una superfície total de 1.291 km2 limita: al nord amb la Foia de Bunyol, l’Horta Oest i l’Horta Sud; a l’est amb el Mar Mediterrani; al sud amb la Costera i la Safor; i a l’oest amb la Canal de Navarrés.

La conformen 48 municipis amb uns 295.000 habitants, sent Alzira i Sueca els municipis més poblats (amb més habitants) i Algemesí i Almussafes els més densos (amb més habitants per quilòmetre quadrat).

Desembocadura del riu Xúquer a Cullera

El paisatge és eminentment pla, donat que les seues altures a penes sobrepassen els 500 metres en el límit oest als contraforts del massís del Caroig i la serra del Cavalló. A prop d’Alzira trobem la serra de les Agulles, la serra de Corbera i l’Espai Natural protegit de les valls de la Murta i la Casella. Per l’est, la serra de la Rabosa, a Cullera, completa l’orografia de la comarca.

El Xúquer, que acaba desembocant a Cullera, i els seus afluents (el Magre i el Verd per la riba esquerra; i el Sellent i l’Albaida per la dreta) són els rius que travessen la comarca.

A més, cal destacar que la part del Parc Natural de l’Albufera pertany als municipis de Cullera, Sueca, Albalat i Sollana.

 

L’Horta Sud

L’Horta Sud és una comarca del centre de la Comunitat Valenciana, amb capital a Catarroja (encara que no n’és capital administrativa ni històrica).

Limita al nord amb l’Horta Oest i amb la ciutat de València, a l’est amb l’Albufera i al sud amb la Ribera.

Amb més de 155.000 habitants repartits en 12 municipis bastant poblats —per la proximitat de la ciutat de València— i amb uns 165 km2 d’extensió, presenta una densitat de població propera als 1.000 habitants per quilòmetre quadrat. Per exemple, municipis com Catarroja, Paiporta, Alfafar, Silla o Picassent tenen més de 15.000 habitants cadascun.

Cinc dels seus municipis reguen el seu terme amb aigües del Xúquer gràcies a la Séquia Reial.

Mapa de l’Horta Sud

La comarca de l’Horta Sud és de creació moderna —concretament de l’any 1989— i hi comprén part de l’antiga comarca de la Ribera Baixa i part de la històrica Horta de València. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de les comarques d’Emili Beüt (Comarques naturals del Regne de València, publicat l’any 1934).

[insertar img]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Basic information on data protection
Responsible Jurat de Reg Algemesí +info...
Purpose Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimation Consent of the concerned party. +info...
Recipients No data will be transferred to third parties, except legal obligation +info...
Rights Access, rectify and delete data, as well as some other rights. +info...
Additional information You can read additional and detailed information on data protection on our page privacy policy.